Apunts culturals des d'un poble del Montseny

Confidències d’una reina

Ja fa uns dies vaig poder realitzar una activitat cultural una mica diferent del que estem acostumats de quan diem visites guiades a partir de llibres. Aquesta es va realitzar a Sant Pere de Vilamajor, petit poble del Montseny què va acollir un dels palaus dels Comtes de Barcelona, i segons alguns historiadors i llegendes va ser el lloc de naixement del comte-rei Alfons I el Cast (1152/1157 – 1196)

Es tractava de fer una visita teatralitzada per diferents racons de la població a través del llibre Confidències d’una reina de Teresa Sagrera, obra finalista del premi Nestor Luján de novel·la històrica 2012. Així, al llarg del recorregut anàvem fent parades al llocs més destacats de la novel·la, on la mateixa autora ens presentava part de la trama, sense desvetllar ni un sol detall important d’aquesta novel·la protagonitzada per la reina Peronella d’Aragó (1136 – 1173).

També ens acompanyaven els personatges principals, el rei Ramon Berenguer IV, Peronella d’Aragó, la Loreto, el cuiner i l’escrivà. No els reals, però si uns actors que els representaven durant la visita, i també els juliols al Vilamagore. Aquests personatges ens introduïen en els espais on ens trobàvem a cada parada i ho relacionaven amb la pròpia novel·la.

confidències d'una reina_2

Per acabar aquesta aquesta triada de guies, ens acompanyava l’historiador local Higini Herrero, que ens feia l’explicació històrica i real de la visita.

Aquesta varietat de guies ens permetien conèixer la història real i documentada dels espais i el patrimoni visitat, aquells elements i personatges inventats o modificats per les necessitats de la trama, i comparar-los entre ells i distingir la història de la novel·la.

No és una visita innovadora pel fet de realitzar un recorregut patrimonial a partir d’un llibre explicant la part històrica i la part novel·la, però si poc freqüent el fet que cada una d’aquestes parts estigui tant diferenciada, utilitzant en aquest cas diferents guies (autora / historiador local), evitant haver de destacar en cada explicació quina és la part documentada i quina la part novel·lada, i evita caure en l’error dels visitants d’assimilar la novel·la com a història real. I que en altres casos suposa realitzar explicacions i lluites infructuoses per aconseguir deixar clares les parts històriques i les parts ficcionades.

Una proposta interessant i recomanable, i perquè no també exportable a altres visites guiades a partir del llibres de novel·la històrica.

Cal dir que es tracta d’una visita que es repeteix diverses vegades a l’any, així que si voleu participar-hi esteu atens al web de l’ajuntamet de Sant Pere de Vilamajor (www.vilamajor.cat)

confidències d'una reina

Fotos en los Museos #encirc14

Este verano el blog de National Gallery de Londres nos informa de un cambio de normativa las fotografias dentro del Museo. Este cambio se produce después de otros grandes museos del mundo también permitan realizar fotografias dentro del museo y de sus obras como el Louvre o el Moma.

Debemos alegrarnos de este cambio de visión de los responsables de los museos, ya que permite a las visitantes poder interactuar con ellas, a través de los famosos Selfies, y la difusión en las redes sociales, dando más visibilidad a sus obras.

Una actividad que no se encuentra en la majoria de los museos de arte, en los que se esgrime principalmente dos motivos, la protección de las obras a las luces de los flash de las fotografias (esta aún vigente en la National Gallery) y por los derechos de autor de las obras expuestas en el museo.

En este segundo punto, es donde el National Gallery ha dado un cambio, y muy acertado, porque hay que recordar que la mayoria de las obras expuestas en los museos de arte (excluyendo las de arte contemporaneo) los derechos de autor de las obras ya han expirado aplicando incluso las leyes más restrictivas. Por lo que no hay lugar a esgrimir este motivo.

prohibir fotos

También hay que recordar que las principales colecciones de los museos europeos se realizaron a través de las colecciones reales o de sus governantes a lo largo de los siglos, por lo que los museos actuales son instituciones creadas para dar visibilidad y participación de la sociedad a unas colecciones particulares y encerradas en los palacios reales. Y esta prohibición a la realización de las fotos por particulares y su difusión són formas restrictivas de acceso a un patrimonio de un pueblo, que muchas veces las pago ya sea a través de sus impuestos o directamente las pago para su placer, decoración de sus espacios particulares o advocación a sus santos. Lo que ha llevado a una privaticación de la cultura y de los frutos de su esfuerzo.

Permitir hacer fotografías en los museos, va más allá de poder publicar una foto hecha en un museo en secreto del vigilante de salas, sinó que acerca el patrimonio a las ciudadanas y las hace participas de su historia y su patrimonio.

 

Per sobre de totes les coses

Al teatre Gaudí durant els mesos d’estiu s’hi representa el musical Per sobre de totes les coses, es tracta de la versió catalana del musical Bare , una òpera pop amb llibret de Damon Intrabartolo i Jon Hartmere, i música del primer i lletres del segon. La traducció catalana és d’en Marc Gómez, la direcció de Daniel Anglès i aquestes representacions són de Madam Teatre.

L’obra es desenvolupa a inicis dels anys 90 en un internat catòlic, en què dos estudiants mantenen un amor secret, ocult i per alguns pecat. Que els farà descobrir als protagonistes i a la resta de companys, les lluites per fer-se adults, la sexualitat, les drogues, l’alcohol, la religió i com bons adolescents l’amor i el desamor.

Al llarg de quasibé dues hores i mitja aquest grup d’adolescents ens presenten les seves aventures i desventures que tot adolescent ha passat, i encara més en el desvetllar d’una sexualitat no normativa. Els somnis i les esperances en què el món podrà entendre aquest amor.

PSDTLC

Però no tot és un drama, també hi ha lloc per l’humor i l’alegria, en alguns moments clar i transparent i en altres amb petites picades d’ull, que un espectador atent podrà llegir en més d’un sentit. Qui no ha somrigut amb un frases irònques? Doncs aquest musical en trobareu més d’un i de dos. La REINA, la Letizia no, l’altra segur que et treurà un somriure de la boca.

L’espectacle es realitza al Teatre Gaudí un petit teatre que permet tenir els actors a poques passes, quasi els pots tocar, i veure les expressions de la cara en cada un dels sentiments que expresen amb la veu i el text. També i té la seva part d’acció els músics que interpreten la música en directe.

L’escenografia austera, però en cap cas pobre, permet que l’espectacle trenqui l’habitual frontalitat entre els actors i espectadors i sigui a tres bandes i en certs moments les grades dels espectadors en converteixi també en part de l’escenari.

Que la majoria dels actors siguin joves no significa pas un resultat poc acurat, sinó tot el contrari, una obra valenta i adulta o millor dit, Gran!

Per aquells que diuen que a l’estiu no es pot anar al teatre o el que es representa té menys valor que el de la resta de l’any està ben equivocat, només cal anar a veure aquest musical.

Qué es un autor: la (de)construcción histórica del concepto de autoría #encirc13

Este post, es un poco distinto del resto del bloc. Esto es así, porque estoy realizando el curso “Arte y cultura en circulación: crear y compartir en tiempos digitales” a través del Centro Cultural virtual Ártica, i las actividades las colgamos en nuestro blog.Asi lo hacemos ahora.

flyer-arte-y-cultura-2013

En esta actividad estamos comentando los problemas de la autoría. Comento la notícia en la que un juzgado de Barcelona condena a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a pagar una indemnización al Centro Espanyol de Drets Reprogràfics (Cedro) y las costas judicialesjudiciales por tener en su campus virtual publicaciones con derechos de autor para el desarrollo de las clases impartidas por esta universidad.

En esta noticia el concepto de autor es aquel que crea una obra, ya sea literária, científica o cultural. Y que por el hecho de haverla creado tiene la necesidad y autoridad para cobrar unos derechos por su reproducción. En ningún caso se diferencia el uso que se da a la reproducción, ya sea comercial o educacional, como es en este caso.

Así, ni el juez, ni los propios demandantes dan importancia a que el uso que se le da a las obras es dentro de una institución oficial de educación superior, y para su uso ordinario e interno dentro de sus funciones fundacionales.

De esta forma el autor/a da más importancia a la parte económica de la difusión de sus obras, que la importancia que puede tener la difusión de esta, en un ámbito académico, en el que puede conseguir un prestigio dentro del desarrollo científico y cultural de la sociedad a partir de su obra.

La concepción del autor aquí está acompañada de la idea de que la totalidad de la obra ha sido producto de un único autor/a y su propia inspiración, sín tener en cuenta que por muy originales que intentemos ser, tenemos un bagaje cultural y científico que son la base de nuestros conocimientos, por lo que sin estos, los autores no somos capaces de crear, siendo concientes que cada uno hace una aportación de cierta originalidad en su obra, y en ningún caso se desprecia ni ignora el autor/a.

Como ejemplo de esta última concepción podemos utilizar la misma obra que se hace referencia en la parte teórica de la actividad, El Quijote de Cervantes. Todos la consideramos una gran obra de la literartura universal, y original de Cervantes, pero sin la tradición literaria anterior de temática cavalleresca en la literatura española seguramente en este momento no estaríamos hablando de Don Quijote y Sancho Panza

Busquen una noticia actual de algún diario online o blog, donde se hable sobre la autoría de algo, o sobre derechos de autor. Luego, traten de identificar qué presupuestos sobre la idea de autor hay en esa noticia, a partir de la lectura de este post y de sus propias opiniones.

Post Navigation

Iván Galofré

Emprendedor Social Corporativo

Empléate 2.0

Empleo, Orientación Laboral y RRHH en la Web 2.0

yotambiencomunico

Comunicación y Discapacidad

mediacionartistica

Mediación artística

Educació Transformadora

L'educació com a eina de transformació social. El blog de l'Antonio Alcántara

LA NENA DE LAS OFERTAS

Ofertas, descuentos, gratis, promociones, muestras, chollos, web interesantes y más.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.