Apunts culturals des d'un poble del Montseny

Fotos en los Museos #encirc14

Este verano el blog de National Gallery de Londres nos informa de un cambio de normativa las fotografias dentro del Museo. Este cambio se produce después de otros grandes museos del mundo también permitan realizar fotografias dentro del museo y de sus obras como el Louvre o el Moma.

Debemos alegrarnos de este cambio de visión de los responsables de los museos, ya que permite a las visitantes poder interactuar con ellas, a través de los famosos Selfies, y la difusión en las redes sociales, dando más visibilidad a sus obras.

Una actividad que no se encuentra en la majoria de los museos de arte, en los que se esgrime principalmente dos motivos, la protección de las obras a las luces de los flash de las fotografias (esta aún vigente en la National Gallery) y por los derechos de autor de las obras expuestas en el museo.

En este segundo punto, es donde el National Gallery ha dado un cambio, y muy acertado, porque hay que recordar que la mayoria de las obras expuestas en los museos de arte (excluyendo las de arte contemporaneo) los derechos de autor de las obras ya han expirado aplicando incluso las leyes más restrictivas. Por lo que no hay lugar a esgrimir este motivo.

prohibir fotos

También hay que recordar que las principales colecciones de los museos europeos se realizaron a través de las colecciones reales o de sus governantes a lo largo de los siglos, por lo que los museos actuales son instituciones creadas para dar visibilidad y participación de la sociedad a unas colecciones particulares y encerradas en los palacios reales. Y esta prohibición a la realización de las fotos por particulares y su difusión són formas restrictivas de acceso a un patrimonio de un pueblo, que muchas veces las pago ya sea a través de sus impuestos o directamente las pago para su placer, decoración de sus espacios particulares o advocación a sus santos. Lo que ha llevado a una privaticación de la cultura y de los frutos de su esfuerzo.

Permitir hacer fotografías en los museos, va más allá de poder publicar una foto hecha en un museo en secreto del vigilante de salas, sinó que acerca el patrimonio a las ciudadanas y las hace participas de su historia y su patrimonio.

 

Per sobre de totes les coses

Al teatre Gaudí durant els mesos d’estiu s’hi representa el musical Per sobre de totes les coses, es tracta de la versió catalana del musical Bare , una òpera pop amb llibret de Damon Intrabartolo i Jon Hartmere, i música del primer i lletres del segon. La traducció catalana és d’en Marc Gómez, la direcció de Daniel Anglès i aquestes representacions són de Madam Teatre.

L’obra es desenvolupa a inicis dels anys 90 en un internat catòlic, en què dos estudiants mantenen un amor secret, ocult i per alguns pecat. Que els farà descobrir als protagonistes i a la resta de companys, les lluites per fer-se adults, la sexualitat, les drogues, l’alcohol, la religió i com bons adolescents l’amor i el desamor.

Al llarg de quasibé dues hores i mitja aquest grup d’adolescents ens presenten les seves aventures i desventures que tot adolescent ha passat, i encara més en el desvetllar d’una sexualitat no normativa. Els somnis i les esperances en què el món podrà entendre aquest amor.

PSDTLC

Però no tot és un drama, també hi ha lloc per l’humor i l’alegria, en alguns moments clar i transparent i en altres amb petites picades d’ull, que un espectador atent podrà llegir en més d’un sentit. Qui no ha somrigut amb un frases irònques? Doncs aquest musical en trobareu més d’un i de dos. La REINA, la Letizia no, l’altra segur que et treurà un somriure de la boca.

L’espectacle es realitza al Teatre Gaudí un petit teatre que permet tenir els actors a poques passes, quasi els pots tocar, i veure les expressions de la cara en cada un dels sentiments que expresen amb la veu i el text. També i té la seva part d’acció els músics que interpreten la música en directe.

L’escenografia austera, però en cap cas pobre, permet que l’espectacle trenqui l’habitual frontalitat entre els actors i espectadors i sigui a tres bandes i en certs moments les grades dels espectadors en converteixi també en part de l’escenari.

Que la majoria dels actors siguin joves no significa pas un resultat poc acurat, sinó tot el contrari, una obra valenta i adulta o millor dit, Gran!

Per aquells que diuen que a l’estiu no es pot anar al teatre o el que es representa té menys valor que el de la resta de l’any està ben equivocat, només cal anar a veure aquest musical.

Qué es un autor: la (de)construcción histórica del concepto de autoría #encirc13

Este post, es un poco distinto del resto del bloc. Esto es así, porque estoy realizando el curso “Arte y cultura en circulación: crear y compartir en tiempos digitales” a través del Centro Cultural virtual Ártica, i las actividades las colgamos en nuestro blog.Asi lo hacemos ahora.

flyer-arte-y-cultura-2013

En esta actividad estamos comentando los problemas de la autoría. Comento la notícia en la que un juzgado de Barcelona condena a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a pagar una indemnización al Centro Espanyol de Drets Reprogràfics (Cedro) y las costas judicialesjudiciales por tener en su campus virtual publicaciones con derechos de autor para el desarrollo de las clases impartidas por esta universidad.

En esta noticia el concepto de autor es aquel que crea una obra, ya sea literária, científica o cultural. Y que por el hecho de haverla creado tiene la necesidad y autoridad para cobrar unos derechos por su reproducción. En ningún caso se diferencia el uso que se da a la reproducción, ya sea comercial o educacional, como es en este caso.

Así, ni el juez, ni los propios demandantes dan importancia a que el uso que se le da a las obras es dentro de una institución oficial de educación superior, y para su uso ordinario e interno dentro de sus funciones fundacionales.

De esta forma el autor/a da más importancia a la parte económica de la difusión de sus obras, que la importancia que puede tener la difusión de esta, en un ámbito académico, en el que puede conseguir un prestigio dentro del desarrollo científico y cultural de la sociedad a partir de su obra.

La concepción del autor aquí está acompañada de la idea de que la totalidad de la obra ha sido producto de un único autor/a y su propia inspiración, sín tener en cuenta que por muy originales que intentemos ser, tenemos un bagaje cultural y científico que son la base de nuestros conocimientos, por lo que sin estos, los autores no somos capaces de crear, siendo concientes que cada uno hace una aportación de cierta originalidad en su obra, y en ningún caso se desprecia ni ignora el autor/a.

Como ejemplo de esta última concepción podemos utilizar la misma obra que se hace referencia en la parte teórica de la actividad, El Quijote de Cervantes. Todos la consideramos una gran obra de la literartura universal, y original de Cervantes, pero sin la tradición literaria anterior de temática cavalleresca en la literatura española seguramente en este momento no estaríamos hablando de Don Quijote y Sancho Panza

Busquen una noticia actual de algún diario online o blog, donde se hable sobre la autoría de algo, o sobre derechos de autor. Luego, traten de identificar qué presupuestos sobre la idea de autor hay en esa noticia, a partir de la lectura de este post y de sus propias opiniones.

Guitarra clàssica. Concert i visita comentada

El Museu de la Música de Barcelona i Musicològics, encarregats de les activitats educatives del Museu, han començat una nova activitat per donar a conèixer la col·lecció de guitarres que conserva el museu, una de les millors del món. I què millor que fer-ho a través d’una visita guiada acompanyada d’un petit concert de guitarra.

La visita comença amb un recorregut per les diferents sales del museu, explicant els orígens i l’evolució de la guitarra fins arribar a les guitarres que coneixem avui. Tot i tenir un origen i procedència incerta, esdevé un avantatge perquè podem gaudir d’una varietat d’instruments segons l’època i el territori que han donat com a resultat aquesta guitarra anomenada espanyola, o s’hauria de dir catalana? Aquesta i moltes altres preguntes sobre les guitarres en les donen els i les guies de la visita. Com per exemple, es pot tocar una guitarra de cartró?

guitarres_museumusica

Dins la gran varietat de guitarres del Museu de la Música destaquen les de la col·lecció Miquel Llobet, guitarrista i compositor de Barcelona nascut el 1878, entre les que es troben dues guitarres del constructor Antonio de Torres del segle XIX. Altres guitarres de la col·lecció del Museu i trobem guitarres barroques del XVII, guitarres de doble mànec o les guitarres-lira.

Un cop acabat aquest recorregut històric per a les vitrines del museu, arriba el moment de la pràctica, i en aquest cas, serà un petit concert de guitarra en què podrem escoltar peces de diferents èpoques. Les obres interpretades el dia de la visita van ser “Pavana” (1536) – Lluís del Milà (ca. 1500-ca. 1561), Variacions sobre ‘La Flauta Màgica’, op. 9 (1821) – Ferran Sor (1778-1839); Capricho árabe (Serenata) (1889) – Francesc Tàrrega (1852-1909); “Asturias (Leyenda)” (1886) de la Suite Española, Op. 47 – Isaac Albéniz (1860-1909); Cançó del lladre (ca. 1900) – Miquel Llobet (1878-1938); Làgrima de Francesc Tàrrega (1852-1909). Algunes d’aquestes obres les podeu escoltar en els enllaços a vídeos del Youtube, però com sempre, en directe milloren molt més.

La visita-concert a la col·lecció de Guitarres del Museu de la Música és una d’aquelles activitats recomanades per conèixer una mica més la història d’un d’aquells instruments que estem habituats a veure i escoltar en llocs d’allò més diferents (des d’una sala de concerts, al metro o al tren o penjada a la motxilla d’un/a monitor/cap amb un grup d’infants) però que a la vegada en coneixem ben poques coses, i que una visita guiada al Museu ens poden descobrir secrets que només mirant no podem veure, ja sigui perquè estan dins de les pròpies guitarres o per la història mateixa d’aquestes. La visita que vaig realitzar el nostre guia va ser en César Femenía i demostrava que sabia molt més del que ens explicava, i que el temps de la visita no permetia allargar-se, perquè segur que els instruments de la col·lecció del Museu de la Música amagan més secrets que en César sap i que no ens va explicar.

I el concert final va ser curt, massa i tot, Belisana Ruiz ens va interpretar diferents peces en què va demostrar les seves habilitats amb la guitarra, i com en alguns casos les versions per a guitarres superen en popularitat a les originals realitzades per altres instruments, parlem per exemple amb la Suite Española d’Isaac Albéniz (A dalt podeu trobar l’enllaç a la versió amb guitarra, i aquí teniu la versió amb piano).

En resum, una nova activitats que cal afegir a la llista de coses a fer, i que ens permet acostar-nos al Museu de la Música, un centre que queda fora dels circuit habitual dels museus de la ciutat de Barcelona, però que amaga grans sorpreses. I de la llista d’activitats desenvolupades per Musicològics per acostar la música als experts i no experts, però amants de la música, i a diferència de les rutes, en aquest cas podem complementar les explicacions amb audicions, element important quan estem parlant de la música.

Quina serà la propera proposta Museu de la Música i Musicològics.

Post Navigation

Iván Galofré

Emprendedor Social Corporativo

Empléate 2.0

Empleo, Orientación Laboral y RRHH en la Web 2.0

yotambiencomunico

Comunicación y Discapacidad

mediacionartistica

Mediación artística

educaciotransformadora

L'educació com a eina de transformació social. El blog de l'Antonio Alcántara

LA NENA DE LAS OFERTAS

Ofertas, descuentos, gratis, promociones, muestras, chollos, web interesantes y más.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.