Valoración Investigación científica 2.0.1: procesos clave en una sociedad digital

Este post se trata del último ejercicio del curso Investigación científica 2.0.1: procesos clave en una sociedad digital que he realizado a través del portal de cursos MOOC MiriadaX El curso realizado por la Càtedra de cultura científica i comunicació digital de la UdG

a) El curso me ha servido para conocer nuevas formas de comunicación científica a través de las redes sociales. Y aportar validez a algunas formas y experiencias previas que tenia con anterioridad Conèixer Palau, o otros creados hace poco como es el caso de este blog.A la vez el curso me servirá para potenciar algunos de los recursos que no aplicava a la investigación científica entre ellos el twitter, y desarrollar más activamente otras, que poco a poco tengo intención de perfeccionar y documentarme con los recursos y documentación ofrecida a lo largo de estas semanas.

b) La participación en un MOOC ha sido un poco distinta a la que tenía con anterioridad en la formación gratuita online (muy habituado en la utilización de plataformas moodle). En este caso, el uso de los vídeos ha sido diferente, por un lado positiva porque le da un carácter más personal y realista que unos simples apuntes pdf. Ha sido como poder asistir a conferencias a las cuales a veces es difícil de poder asistir, en especial cuando vives en un pueblo y hay que desplazarse para poder asistir. En el lado negativo, ha estado la imposibilidad de estudiar fuera de la pantalla del ordenador, lo que hace que a veces no puedas continuar con el estudio, ya sea cuando utilizas medios de transporte público, lugar ideal para aprovechar el tiempo como con la entrada del buen tiempo salir a un parque y continuar con el estudio.

El temario del curso ha sido muy interesante y aporta nuevas formas de conocimiento y divulgación científica, lo que permite ver que el conocimiento en el siglo XXI tendrá caminos diferentes a los del siglo XX y que la sociedad podrá participar activamente de la ciencia.

Una cosa negativa del temario del curso ha sido que a lo largo de todos los módulos se ha centrado en la visión científica en el ámbito de las ciencias, y se ha hablado muy poco de la divulgación que se realiza o como aplicarla, también, en otros campos científicos como es en las humanidades. En parte se entiende porque los docentes y el instituto responsable son del campo de las ciencias. Pero, creo que era una oportunidad perfecta para acercar las formas de investigación científica 2.0 a las humanidades, muchas veces un poco alejadas de las nuevas tecnologías y sin aprovechar todas las nuevas posibilidades que nos ofrecen.

Solo queda esperar que se pueda celebrar una segunda edición del curso, o mejor aún, una nueva versión con nuevos contenidos y nuevas posibilidades de potenciar y divulgar la investigación científica. Y por último porque no, también poder realizarlo en catalán, para cuando una plataforma MOOC que ofrezca cursos en catalán.

Presentació del llibre Dibuixant el gènere

El passat dimarts 16 d’abril a la Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu es va realitzar la presentació del llibre Dibuixant el gènere, amb textos de Gerard Coll-Planas i dibuixos de Maria Vidal, i pròleg de la monja benedictina Teresa Forcades, publicat en català Edicions 96 i en castellà per Eagles. Una sala plena de gent de totes les edats, i especialment de pares i mares joves amb els seus infants, símptoma que ens demostra la importància i l’interès en temes de gèneres, i no hi ha una diferència entre joves i grans. L’autor i la il·lustradora van estar acompanyats per Judith Cobeña Guàrdia i una membre del grup antipatriarcal Adona’t de Cardedeu.

El llibre és un breu resum i adaptació de la literatura acadèmica de la tesis doctoral d’en Gerard “La voluntatd y el deseo. Construcciones discursivas del género y la sexualiadad: el caso de trans, gays y lesbianas” de quasibé 400 pàgines a un llibret amé i divertit de 102 pàgines. Els textos són acompanyats del dibuixos de la Maria que a través de l’humor ens apropen a conceptes i teories poc habituades a ser reflectides i expressades d’una forma gràfica.

Al llarg de les pàgines es van desgranant entre les diferències entre sexe, gènere i desig. I com el gènere no és pas una construcció biològica, sinó una construcció cultural, creant les desigualtats entre homes i dones de les que de forma conscient o inconscient es transmeten de generació en generació. Qui no ha posat cara de sorprès en veure una nena jugant a futbol o a un nen saltant a corda? Pensem com estan exposades les joguines en els grans magatzems. Però també, les professions i objectius a assolir en la vida, moltes vegades marcats i estipulats pel sexe de les persones.

També se’ns explica com la construcció actual del gènere deixa fora a una part de la societat, per la única raó de no encaixar en un calaix preestablert. En aquesta situació si troben els els transexuals, gays, lesbianes o els intersexuals. Persones que per alguna o altra circumstància no compleixen els requisits que marxa la societat, ja sigui perquè senten desitjos cap a persones del seu mateix sexe, no hi ha una correlació entre el seu cos i el sentiment. Són aquests casos en què es centra una part del llibre.

Aquest no encaixar correctament no només afecta a gais, lesbianes o trans, sinó també a heterosexuals, si un home no li agrada el futbol o la mecànica, o si a qui li agrada tot això és una dona es possible no quadrar en una societat en què els estants i les etiquetes estan considerades bàsiques i necessàries per el bon funcionament.

Tant en Gerard Coll-Planas com la Maria Vidal ens presenten també les pressions, les violències i els discursos que estableixen unes normes de gènere necessàries per poder estar i viure en aquesta societat. Només cal recordar que al llarg de la vida ens han anat explicant que hem d’aconseguir la nostra mitja taronja, però com ens diuen i dibuixen els autors potser estaria bé canviar la mitja taronja amb una macedònia.

Però, és necessari que les mantenim? Potser és el moment de trencar-les i construir una societat en què el gènere no sigui la base, ni els límits als quals podem accedir i assolir com a persones.

El llibre no es presenta explícitament com un llibre sobre la teoria queer, però això no vol dir que no ho sigui, el gènere com una construcció social amb la que es basen un rols, comportaments, relacions, discriminacions… element bàsic de la teoria queer, potser aquesta és una de les avantatges que té per poder accedir a espais que potser seria més difícil accedir-hi, i ser una introducció a la necessitats de replantejar-nos o ajudar-nos a entendre moltes coses.

Conrad Roset, the App. La aplicación que te permite intervenir en su obra

El pasado sábado 9 de febrero la galería Miscelània de Barcelona, volvió acoger un nuevo acto de Ubicuo Studio, una pequeña empresa tecnológica con sede en La Bisbal d’Empordà (Girona) dedicada al desarrollo y producción de aplicaciones para iOS y Android. En esta ocasión se presentaba una aplicación del artista Conrad Roset. Pero esta no es la primera aplicación presentada por Ubicuo Studio anteriormente han realizado aplicaciones en las que han sido los primeros en publicar un libro de fotografía para iPad en el estado Español o el primer libro de poesía ilustrada para iPad publicado a nivel mundial (Unlimited Sobrassada, de Jaume C. Pons y Cristòfol Pons).

La aplicación Conrad Roset, the App es una aplicación en que el artista invita a experimentar con su obra, ofreciendo la oportunidad de intervenir en sus obras de manera digital, recreando la propia versión de los dibujos de acuarela del artista. La aplicación contiene también una retrospectiva de la obra de Conrad Roset, en la que puedes hacer un zoom al máximo detalle de sus dibujos; y un vídeo sobre la vida donde podemos ver como vive y trabaja uno de los más importantes ilustradores de la escena artística contemporania de Barcelona.

Conrad Roset es el ilustrador nacido en la ciudad de Terrassa que se ha convertido a sus 28 años y con sólo tres de trayectoria profesional en el artista con más renombre y proyección internacional del panorama artístico barcelonés. Ha expuesto en salas de Shangai, Londres, Jordania o Estados Unidos, donde tiene su obra expuesta en las paredes del Museo de Arte Contemporanio de Virginia (MOCA), o SopkeArt en San Francisco, y como no en Barcelona en las galerías Artevistas i Miscelanea.

En la obra de Conrad Roset destacan las figuras femeninas, sus musas, con las que experimenta con diferentes técnicas y colores, y su objetivo no es explicar nada, sólo la belleza y la sensualidad. Las musas se han convertido en su marca personal, expuestas en salas de exposiciones y galerías de arte de todo el mundo, como a través de las redes sociales, donde el propio artista publica y difunde en el Facebook, Twitter, Pinterest o su blog.

En la presentación las fundadoras de Ubicuo Studio Emma Llensa y Maria Cerezo, junto con el programador Marc Guardiola nos mostraron las posibilidades que tienen las aplicaciones móviles para acercar el arte al público, y a la vez hacerlos partícipes del arte del artista, haciendo a los dos creadores de obras artísticas. Algunas de estas nuevas obras artísticas realizadas por los usuarios de la Conrad Roset, the App se pueden ver en Twitter, ya que los días previos a su presentación se realizó un concurso en que para participar sólo había que crear una obra con la aplicación y publicarla con el hashtag #conradrosetapp. La obra ganadora fue la de @Nitu77 que recibió una obra original de manos del propio artista Conrad Roset.

Publicado originalmente en Culturamas el 22 de febrero de 2013

La Barcelona musical del Baró de Maldà

El Baró de Maldà, noble barceloní del segle XVIII, el coneixen principalment per la seva obra El Calaix de Sastre (1769 – 1816). Una obra com diu el seu nom, un conjunt d’elements i descripcions en forma de dietari. Aquesta obra és utilitzada com a font de coneixement per part d’historiadors, historiadors de l’art, antropòlegs, i altres interessats en la Barcelona del segle XVIII i XIX. Una lectura sencera del llibre no és el més habitual, són 60 volums, sinó fragments que s’han anat publicant al llarg del temps ja que el Baró de Maldà, Rafael d’Amat i de Cortada, va estar escrivint durant quasi 50 anys, escrivint cada dia.

Una lectura del Calaix de Sastre i la seva època poc coneguda és la seva relació amb la música. En coneixem molt més altres facetes, la d’amant de la xocolata, les activitats i festes que es realitzaven a Barcelona, el declivi de la noblesa i la pujant-se de la burgesia. La relació del Baró amb la música és intensa, aficionat a la música que toca alguns instruments, però com podem descobrir durant la ruta del Baró de Maldà que realitzen Musicològics, és pot considerar que aquesta relació va més enllà i el podríem considerar fins i tot cert especialista en música.

Al llarg d’una hora i mitja es passeja pels carrers de Ciutat Vella, començant a la Casa del Velers, seu del Gremi de la Seda, al costat d’un altre centre musical posterior el Palau de la Música Catalana. I acabant davant de l’antic Teatre de la Santa Creu, o més conegut com a Teatre Principal.

Fotografia de l’Arxiu de la Casa de l’Ardiaca

Caminant podem conèixer la música que s’interpretava en aquell moment, els gustos musicals barcelonins, els nous compositors, i les noves incorporacions instrumentals. És el moment en què es difon el clarinet. Un instruments que el nostre fil conductor de la ruta, el Baró de Maldà, no li acaba d’agradar, té un so massa fort i estrident. Així ho escriu en el seu dietari, i que nosaltres rebem del guia Pepe Reche

Barcelona tot i no ser capital, ni tenir cort, és capaç de tenir els millors músics i innovacions. La música entra en els salons de les cases i es realitzen grans concerts, es creen les acadèmies, igual que a la ciutat de Viena.

Aquest centre musical amb què es converteix Barcelona permet la interpretació d’obres poc després de ser estrenades en altres centres musicals europeus com és La Creació de Haydn o el Così fan tutte de Mozart, obres de Cimarosa i Pergolesi. Però, també aquelles obres d’autors catalans potser poc coneguts pels no experts, però que segur que a partir d’ara ja ens sonaran una mica més, Carles Baguer o Ferran Sor.

Obres estrenades en petits salons musicals repartits per la ciutat i que anem descobrint poc a poc, admirant, i descobrint la música sinó també l’art i la història que envolta els edificis que els acullen.

En Pepe ens descobreix més d’una història amagada o desconeguda, que no podríem conèixer si no és que fem com ell i ens llegim aquells papers escrits pel Baró i que en conserven una còpia a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. També ens ensenya uns elements decoratius que ens passen desapercebuts a la majoria de gent quan caminem per la ciutat, les trompes, si aquells instruments de vent que apareixen en més d’un edificis. Al llarg de la ruta descobrim trompes a tot arreu, què té aquest instrument que agrada tant?

La ruta, com he dit abans, dura una hora i mitja, però perquè ha d’acabar en algun moment. Això no vol dir que no pogués durar molt més. Perquè en Pepe Reche en sap molt més, i no es cansa d’explicar coses i més coses, detalls inaccessibles si no ets com en Pepe una persona que ha estudiat el tema. A més té la capacitat de presentar-los d’una forma amena i divertida que et fa oblidar l’estona que camines i el rellotge que va donant voltes.

Una ruta que no et pots perdre per conèixer una mica més la música de la ciutat de Barcelona, descobrir racons amagats i relacions entre la música i els edificis. Ara només falta que Musicològics creen noves rutes perquè segur que ens permetran conèixer una mica més la ciutat, i per descomptat serà un plaer poder-la descobrir amb ells.