Apunts culturals des d'un poble del Montseny

Ressenya de “Morir no es tan fácil”, Belinda Bauer

Avui comento de nou un llibre que acabo de llegir, Morir no es tan fácil, de Belinda Bauer publicat per Roca Editorial. Però en aquest cas no l’he comprat ni l’he agafat de la biblioteca, sinó que me l’han regalat els de la comunitat Lectores con Lectores, per tal que sigui d’ambaixador del llibre. Els que em coneixeu ja sabeu que sóc un amant de provar coses i novetats (alguns les heu provat també), i en aquest cas ha sigut llegir aquest llibre. I ara us faig una ressenya, com sempre és molt personal, destacant més aquells aspectes que m’han impactat i no tant aquells més evidents de personatges i argument.

Portada del llibre Morir No Es Tan Facil de Belinda Bauer

Per començar dir que es tracta d’una novel·la negra en què el protagonista Patrick Fort ha de resoldre un possible assassinat. Al llarg de les 342 pàgines descobrim el camí que ha de realitzar Patrick Fort perquè els seus companys i professors es creguin la seva versió del fets.

Un dels elements destacats són els escenaris principals en què passa la trama principal i secundària. Una sala d’anatomia d’una universitat i la planta de malalts en coma d’un hospital. Aquests espais estan poc representats en la literatura de novel·les, més enllà del moment en què s’hi esdevenen fets concrets (una mort, una autòpsia…) Aquest no és el cas del llibre. Aquí la sala d’anatomia i la planta de malalts en coma són espais principals. I se’n fan grans descripcions de com estan organitzats i el personal que hi treballa, i com és el seu treball. Es nota que l’autora s’ha documentat en aquests espais. En tots dos casos el tractament és respectuós i sense entrar en morbositats en què s’hi podrien trobar de forma molt fàcil.

Un altre aspecte destacat, i que en fa una novel·la diferent, és que el protagonista, Patrick Fort, té el síndrome d’Asperger, que s’inclouen dins dels trastorns d’aspecte autista. Habitualment el trobem associat en la literatura com a personatges secundaris, però aquí no, el protagonista té aquest símptoma. El llibre està escrit en dos veus, una en primera persona, Patrick Fort, i una segona del narrador. D’aquesta forma podem tenir la visió que té el protagonista de les seves accions i les dels altres, com també les seves “limitades” accions socials són vistes per la resta de personatges. De nou, el tractament que se’n fa és respectuós en tots els casos, i també es nota la documentació que n’ha realitzat l’autora.

Per últim un aspecte que m’ha cridat l’atenció, segurament perquè jo també formo part d’aquest col·lectiu, és alguns comentaris sobre la “discapacitat” què en fan alguns personatges, i que podrien ser escrites trànquilament per una autora del nostre entorn cultural . Per un costat, podem observat com en el cas del llibre és la universitat, però fora és també en altres camps, s’accepta i es deixa matricular al protagonista perquè omple la quota de “discapacitats” necessària per ser considerats socialment responsable i no per les seves capacitats reals, que al llarg del llibre descobrirem que en alguns aspectes és més capacitat que altres personatges. I per un altre costat, l’ús del terme “discapacitat” de forma literal, i quasi despectiva, per referir-se al protagonista. I com fa en un passatge la mare de Patrick ho ignora, no perquè no l’afecti, sinó perquè és més fàcil ignorar-ho que entrar a explicar que més que “discapacitat” és capacitats.

Fins aquí la meva personal ressenya del llibre, i us el recomano de llegir, és molt amè i es llegeix molt fàcil. I què dir que hi ha alguns canvis d’argument inesperats que ens faran quedar una mica amb la boca oberta.

Nota: Les cometes en les termes “limitades” i “discapacitat” estan posades expressament. Perquè crec que els límits i les discapacitats són molt relatives, i són més una construcció social i d’interès de definir els altres que no una construcció personal de cada un.

BLOGUZZ-e5b43e185a

Catalunya mítica

La mitologia catalana està plena de personatges i llegendes, qui no coneix el comte Arnau, els mineirons, les dones d’aigua / encantades, però també n’hi ha d’altres menys conegudes per la majoria de la gent, la Cocollona, la Molossa, la Penitenta. Aquestes històries acostumen a ser històries locals que poques vegades surten del seu territori.

Una petita editorial independent, OrcinyPress, ha publicat un llibre de relats Catalunya mítica. Es tracta d’un recull de contes curts escrits per diferents autors a partir de les llegendes i mites que poblen les terres catalanes. Però, enlloc de fer-ne una lectura literal de la llegenda en fan un relectura i actualització dels mites. Històries que es traslladant a un passat recent o al present i que ens permeten identificar-nos amb els personatges.

Aquest trasllat temporal que ens sembla estrany i nou per la mitologia catalana, no ho és tant per altres mitologies, només cal mirar el cinema i la televisió per veure aquest trasllat. La saga de llibres i pel·lícules de Crepúscle ens parlen de vampirs i no surt pas el comte Dràcula.

Així ens ho diu molt bé l’editor en el pròleg que tots coneixem i identifiquem element mitològics de fora de la cultura catalana (Dràcula, el martell de Thor…) però no alguns més propers (els perills de banyar-se als gorgs).

Catalunya mítica és una bona manera de conèixer una mica més la mitologia catalana i la quantitat de llegendes que s’hi troben. També una forma d’acostar el món de les llegendes i mites a un públic més ampli del que és habitual en aquest camp, els antropòlegs, amants de la cultura popular, i les històries per a nens. És un llibre que a les biblioteques té dos llocs per estar col·locat, als costat dels llibres d’en Joan Amades, però també de El Senyor dels anells.

CatalunyaMítica

Es tracta d’un llibre curt 161 pàgines que es pot llegir seguint l’ordre publicat o a partir dels interessos en cada història. S’ha d’agrair que al final de cada història hi ha una petita ressenya de la llegenda amb què es base, així és més fàcil saber-ne la procedència que en facilita la localització per aquells que ens agrada saber-ne més. Però no estaria malament publicar Catalunya mítica. Les llegendes amb què es basen les històries. Per allò de tenir-ho tot junt i no haver de buscar-ho.

M’he centrat més la relació de la mitologia i la temàtica del llibre, perquè crec que és una bona línia editorial i que queda molt camí per fer. I perquè va se aquest el punt que em va fer acostar al llibre, sóc amant de la mitologia, les llegendes i la seva relació amb la societat que les crea. Però no puc oblidar els relats i els autors que han fet un gran treball i sense ells aquest llibre segurament no seria el que és. I per descomptat que en recomano la lectura.

Només una última consideració, per quan la segona part?

Confidències d’una reina

Ja fa uns dies vaig poder realitzar una activitat cultural una mica diferent del que estem acostumats de quan diem visites guiades a partir de llibres. Aquesta es va realitzar a Sant Pere de Vilamajor, petit poble del Montseny què va acollir un dels palaus dels Comtes de Barcelona, i segons alguns historiadors i llegendes va ser el lloc de naixement del comte-rei Alfons I el Cast (1152/1157 – 1196)

Es tractava de fer una visita teatralitzada per diferents racons de la població a través del llibre Confidències d’una reina de Teresa Sagrera, obra finalista del premi Nestor Luján de novel·la històrica 2012. Així, al llarg del recorregut anàvem fent parades al llocs més destacats de la novel·la, on la mateixa autora ens presentava part de la trama, sense desvetllar ni un sol detall important d’aquesta novel·la protagonitzada per la reina Peronella d’Aragó (1136 – 1173).

També ens acompanyaven els personatges principals, el rei Ramon Berenguer IV, Peronella d’Aragó, la Loreto, el cuiner i l’escrivà. No els reals, però si uns actors que els representaven durant la visita, i també els juliols al Vilamagore. Aquests personatges ens introduïen en els espais on ens trobàvem a cada parada i ho relacionaven amb la pròpia novel·la.

confidències d'una reina_2

Per acabar aquesta aquesta triada de guies, ens acompanyava l’historiador local Higini Herrero, que ens feia l’explicació històrica i real de la visita.

Aquesta varietat de guies ens permetien conèixer la història real i documentada dels espais i el patrimoni visitat, aquells elements i personatges inventats o modificats per les necessitats de la trama, i comparar-los entre ells i distingir la història de la novel·la.

No és una visita innovadora pel fet de realitzar un recorregut patrimonial a partir d’un llibre explicant la part històrica i la part novel·la, però si poc freqüent el fet que cada una d’aquestes parts estigui tant diferenciada, utilitzant en aquest cas diferents guies (autora / historiador local), evitant haver de destacar en cada explicació quina és la part documentada i quina la part novel·lada, i evita caure en l’error dels visitants d’assimilar la novel·la com a història real. I que en altres casos suposa realitzar explicacions i lluites infructuoses per aconseguir deixar clares les parts històriques i les parts ficcionades.

Una proposta interessant i recomanable, i perquè no també exportable a altres visites guiades a partir del llibres de novel·la històrica.

Cal dir que es tracta d’una visita que es repeteix diverses vegades a l’any, així que si voleu participar-hi esteu atens al web de l’ajuntamet de Sant Pere de Vilamajor (www.vilamajor.cat)

confidències d'una reina

Post Navigation

Blog FunTrip4All

Actividades y novedades de la Comunidad

cultura y algo más

The greatest WordPress.com site in all the land!

Empléate 2.0

Empleo, Orientación Laboral y RRHH en la Web 2.0

yotambiencomunico

Comunicación y Discapacidad

mediacionartistica

Mediación artística

Educació Transformadora

Educació Social, Cultura, Gestió Comunitària, Circ Social, Animació Sociocultural i altres enginys.

JORDI CIRACH

Digital Brand Strategist, Social Media Strategist, Redactor Web y Formador

LA NENA DE LAS OFERTAS

Ofertas, descuentos, gratis, promociones, muestras, chollos, web interesantes y más.

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.