Polièdrica. Teatre de Ponent
La setmana passada vaig participar i guanyar en un concurs del Teatre de Ponent a través del Twitter unes entrades al teatre, així que el divendres vaig tenir el plaer de veure l’obra Polièdrica de la Cia Polièdrica. I aquí us explico la meva experiència.
Polièdrica és una obra en què cinc dones cada una amb una història diferent, que són explicades a través de l’humor, la ironia i el drama. Totes les històries tenen un element en comú, ens parlen de la condició humana, allò que ens passa a tots al llarg de la nostra vida. Això vol dir que parlem de secrets, de l’odi, la por, l’amistat, l’amor i molt més.
Tots aquests elements en una obra de petit format, o sigui que amb poc espai es representa aquesta gran obra, perquè una obra petita no ho és pas. Es podria parlar més d’obra total, una obra representada a través de la paraula, el cos, el moviment, la dansa, i la música. Tots aquests elements expressats en un conjunt ens fan un espectacle agradable de veure i disfrutar.
L’obra com a la vida real tenim un espai públic i privat, i així es representa en l’obra. Dos espais que es diferencien no només per l’espai físic sinó també per la forma d’expressar-se i moure’s, en l’espai íntim ens expliquen els seus secrets, pensaments i ilusions. En l’espai públic les relacions amb la resta de protagonistes, una visió més pública i més d’aparença.
Un dels elements més detecats i poc habituals és la música en directa, un pianista ens dóna la banda sonora a uns pensaments i uns diàlegs per parts de les actrius.
La llengua de l’obra és també un altre element interessant, el text escrit en català i castellà, les cançons en anglès, portugués i alemany, la diversitat lingüística ens porta a un món globalitzat en què som capaços de comunicar-nos en més d’una llengua sense fer escarafalls, cantem cançons en diferents idiomes, i tot per expressar els nostres sentiments, uns sentiments que no tenen problemes d’idiomes i són universals.
Us convido a veure aquesta obra, que està de gira pels teatres catalans, al Teatre de Ponent hi ha estat durant aquest cap de setmana, però esperem poder veure altres obres com aquestes al Teatre de Ponent, com he dit abans obres de petit format, però grans obres.
Apunts culturals des d'un poble del Montseny 
Totalment d’acord amb tot el què diu, jo hi vaig ser-hi el divendres, em va costar una mica d’entrar-hi, potser per això per ser una gran obra en un petit format, després pensant i llegint me la he fet més meva.
DE TOTES FORMES VAIG ESTAR MOLT CONTENTA DE ASSISTIR-HI perquè entenc què no sempre connectes amb tot…
Un bon article!!!