Apunts culturals des d'un poble del Montseny

Akram Zaatari, homosocialitat artística

Akram Zaatari artista libanès, que a través de les seves obres ens presenta un Líban que lluita per passar pàgina de la guerra civil, al mateix temps en què el desig està present en la vida i és indissociable l’un de l’altre.

L’artista que presentem avui és Akram Zaatari, nascut a Sidó (Líban) el 1966. Zaatari és un artista polifacètic que ha treballat en diferents camps artístics, la fotografia, el cinema, d’artista d’arxius i conservador. Es forma en arquitectura a la Universitat Americana de Beirut, i es trasllada a Nova York per estudiar sobre els mitjans de comunicació a la New School University. A mitjans dels anys 90 s’incorpora com a productor televisiu a la la televisió libanesa Future TV, on realitza diferents curts que es troben entre el documental i el vídeo de creació. El 1997 abandona la televisió i es concentra en al Arab Image Fundation.

L’interès per a la imatge i la conservació el porta a crear el 1997 a fundar conjuntament amb Zeina Arida i Fouad Elkory l’Arab Image Fundation. La Fundació té per objectiu la col·lecció, preservació i estudi de la fotografia de Orient mitjà, nord d’Àfrica i la diàspora àrab. La seva col·lecció inclou més de 500.00 imatges procedents del Liban, Siria, Palestina, Jordània, Egipte Marroc, Iraq, Iran, Mèxic, Argentina i Senegal.

Akram Zaatari ha estat seleccionat com a representant al pavelló libanès en la Biennal de Venècia del 2013, com anteriorment havia exposat a la Documenta de Kassel (Alemanya) entre altres exposicions individuals i col·lectives. La seva obra es pot admirar en els fons de la Tate Modern de Londres, el Centre Pompidou de París, la TBA21 de Viena o el MACBA de Barcelona.

El treball de Zaatari és un treball polític, encara que realitzat de forma didàctica i polèmica. Ell crea pel·lícules delicades i íntimes, revelant aspectes de la seva pròpia vida i la dels altres, que il·lustra com les grans decisions governamentals afecten a la vida personal de la societat. A vegades, hi ha elements d’investigació o persecució, a partir de la premissa o una pista, i Zaatari intenta seguir fins al final, donant cos a una història, una història alternativa gravada per ell.

El treball d’Akram Zaatari en totes les seves vessants (vídeo, fotografia, cinema i instal·lacions) explora les condicions de la postguerra libanesa, particularment la mediació en els conflictes territorials i la resistència nacional i religiosa, com també la divisió en l’Orient Mitjà. Així ho podem veure en els seus documentals “All is Well on the Border” (1997), “This Day” (2003) i “In This House” (2005).

El tema de la guerra i la postguerra libanesa no és un tema exclusiu de l’obra d’Akram Zaatari, sinó de tota una generació d’artistes libanesos que s’han trobat influenciats per l’interès de l’art occidental per la guerra, com per la seva proximitat, la transformació social, la persistència de la violència i la incertesa del país després de la guerra civil.

En els seus curts i documentals hi trobem la influència del cinema d’autor de Godard, Fassbinder i Pasolini, Harun Farocki o Mohammed Soueid. Així, Zaatari utilitza tècniques fragmentaries i de metàfora de base documental en les que utilitza associacions dislocades entre imatges i textos; com també de l’estètica de la cultura popular tant en imatge com en el so.

L’altre gran tema en la seva obra és la representació del desig en les diferents vessants i presentacions possibles, tot i que moltes vegades se l’associa amb la representació del desig homoeròtic Akram Zaatari afirma “No pots dividir el desig. Si ‘homoeròtic’ fos part de la definició de desig, Quines serien les altres parts? Així que desfem primer el terme. Coincideixo en què els homes en les meves pel·lícules tenen una presència corporal. Es mouen, miren a la càmera i la sedueixen. Són senzillament desitjats, m’agrada retratar als homes com a subjectes desitjats”(1)

Com amb la representació de la postguerra Zaatari utilitza tant la fotografia el documental i les instal·lacions. En el cas de la fotografia gràcies a la seva vinculació amb la Arab Image Fundation té accés a col·leccions de fotografies recuperades d’ Hashem el Madani i altres fotògrafs dels anys quaranta al seixanta i les fa servir en els seus projectes per donar-los una nova vida. Ja sigui a través d’una nova vinculació entre elles, com en una revisió de les imatges i reproduint-les de nou amb nous protagonistes, però en la mateixa actitud de fa 40 anys. En alguns casos, les fotografies originals eren protagonitzades per noies, i Zaatari les transforma en homes, perquè la moral actual no permetria aquestes imatges. Així ho fa en la col·lecció de fotografies del projecte “Another Resolution” (1998). Aquest projecte transforma imatges irrellevants i d’interès personal amb protagonistes anònims a un interès artístic i protagonistes amics de l’artista.

""Another

La relació entre els objectes i les persones, i més específicament amb els desitjos que s’estableixen en la relació entre persones és un dels temes d’investigació en l’obra de Zaatari, entre elles en destaca “Tomorrow everything will be alright”.

La idea del desig en l’obra de Zaatari en dificulta una interpretació fàcil sobre els temes de la sexualitat i el cos, així com la prevalència dels homes en la seva activitat artística. Per Zaatari, el desig existeix en una suspensió poc definida entre l’experiència viscuda amb la aquella imaginada(2). El desig es troba lligat a la sexualitat i en la seva obra l’interès està en les pràctiques sexuals, l’erotització del cos, les relacions homosexuals i la configuració de la masculinitat.

Per referir-nos a l’activitat artística de Zaatari podem utilitzar el terme d’homosocialitat, terme que permet diferenciar-lo de la homosexualitat. Serveix per posar de manifest que existeixen homes que prefereixen la companyia d’altres homes. L’homosocialitat es manifesta a tots els espais, però es fa més palpable en certs espais com els gimnasos, els camps de futbol, o rituals virils com les lluites i les borratxeres. Contactes considerats lúdics però que poden comportar una carga eròtica (3).

En el camp del vídeo i de temàtica homoeròtica i la sexualitat trobem entre altres obres “Crazy of you” (1997), “How I love you” (2001), “Her + Him Van Leo” (2001), “Tomorrow everything will be alright” (2010) . Crazy of you es tracta d’un curt de 26 minuts ambientat en els suburbis industrials de Beirut, Majnounak i explora la sexualitat masculina a través d’entrevistes a tres homes que narren el principi, el mig i el final d’una trobada sexual. El curt examina els detalls de la configuració del cos, el llenguatge i el so a través de la fantasia. També s’explora les formes de si mateixos com a valents, ja que seduir i conquistar. Tot i així, a través de les seves històries, el desig es redueix a una mercaderia i les relacions condueixen a la derrota i la frustració.

En How I love you, curt de 29 minuts, explora la sexualitat dels homes gais dins del Líban. Una parella i tres homes parlen sobre la seva vida, el sexe, els compromisos i fracassos, les passions i l’amor en una societat en què l’homosexualitat encara està castigada amb l’empresonament. En aquest context de repressió es pot entendre la utilització de la tècnica d’un vel negre que impedeix la identificació i la localització del protagonistes.

(Vídeo de l’exposició “El molesto asunto” de l’artista Akram Zaatari, comissariada per Juan Vicente Aliaga i celebrada en el MUSAC del 29 de gener al 5 de juny de 2011)

Tomorrow everything will be alright”, curt de 7 minuts, ens presenta en una nit de xat entre dos homes que no es veien des de l’inici del mil·leni i els porta a un retrobament després de 10 anys de separació.

Her + Him Van Leo”, curt de 32 minuts, un retrat nu d’una àvia, orgullosa de posar nua per fer front a un fotògraf local, és un pretext per visitar fotògraf egipci Van Leo. Aquest és un retrat d’un estudi fotògraf, però és també un intent de mirar la fotografia dels anys 40 i 50 a partir d’una crítica perspectiva no una nostàlgia. Es tracta d’un documental que posa cara a cara la fotografia de retrat tradicional i el vídeo És un diàleg entre dos mitjans, impressió feta a mà en blanc i negre i l’electrònica de color i manipular la pantalla, fer comentaris sobre les transformacions en les pràctiques artístiques i les terminologies i evocar algunes de les transformacions socials (els usos eròtics, la llibertat sexual, el pudor o impudor…), urbanes i polítiques que han tingut lloc a Egipte durant els últims 50 anys.

Apropar-nos a la figura i a l’obra d’Akram Zaatari ens permet endinsar-nos a una societat desconeguda per la majoria de la societat catalana que només coneixem per aquelles notícies aparegudes en els mitjans, i moltes vegades, fent referència a conflictes bèl·lics. Hi ha molt més, i a través de l’art és també una forma de conèixer aquests països.

—-

1.- “No puedes dividir el deseo: las motivaciones creativas de Akram Zaatari” , Mark Westmoreland. Dins. El Molesto asunto. Akram Zaatari. MUSAC 2011. pàg. 38

2.- “No puedes dividir el deseo: las motivaciones creativas de Akram Zaatari” , Mark Westmoreland. Dins. El Molesto asunto. Akram Zaatari. MUSAC 2011. pàg. 38

3.- “Lo que el cuerpo rezuma reflexiones sobre la dimensión social y pública de las imágenes”. Juan Vicente Aliaga El Molesto asunto. Akram Zaatari. MUSAC 2011 pàg. 71-72

Article publicat originàriament a la Revista Lambda

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Oposiciones UE

Test y preparación para las oposiciones a la Unión Europea

Ulleres per Esquerrans

Didàctica i descoberta dels feminismes, les masculinitats i l’educació afectivo-sexual amb ulleres diverses

Blog FunTrip4All

Novedades de nuestras actividades y anfitriones

cultura y algo más

The greatest WordPress.com site in all the land!

Jose Luis Pajares | UX Advisor

Madrid based UX/UI designer helping startups and organizations.

Empléate 2.0

Empleo, Orientación Laboral y RRHH en la Web 2.0

yotambiencomunico

Comunicación y Discapacidad

mediacionartistica

Mediación artística

Educació Transformadora

Educació Social, Cultura, Gestió Comunitària, Circ Social, Animació Sociocultural i altres enginys.

JORDI CIRACH

Digital Brand Strategist, Social Media Strategist, Redactor y Formador en Marketing Digital

LA NENA DE LAS OFERTAS

Ofertas, descuentos, gratis, promociones, muestras, chollos, web interesantes y más.

%d bloggers like this: