Homer Simpson, l’art brut i Jean Dubuffet
El post d’avui té un origen una mica estrany, i perquè no dir-ho, poc freqüent, un capítol dels Simpson(Capítol titulat Mom and Pop Art, 19è de la decena temporada, emès el 1999) , ho heu llegit bé, dels dibuixos animats. En aquest capítol Homer Simpon intenta construir una barbacoa de maons, i amb la seva poca habilitat en el bricolatge enlloc de la barbacoa en surt un conjunt d’elements units per ciment, i sense una utilitat pràctica. Però, del que podria ser un desastre en surt una obra d’art, o almenys així li ho explica una galerista d’art. Astrid Weller situa la seva obra dins el moviment de l’art brut. El capítol continua en què Homer es converteix en un gran artista, però de la nit al dia perd aquesta categoria i torna a la seva vida rutinària.
En el capítol es parla de l’art marginal o art brut, en diuen algunes de les característiques que té, però aprofitaré aquesta excusa per explicar-ne una mica més.
Es considera l’art marginal com aquell art que es troba fora dels circuits artístics establerts i oficials. Tot i així, en un inici es considera art marginal aquelles manifestacions artístiques creades per pacients d’hospitals psiquiàtrics i nens.
El 1972 el crític d’art Roger Cardinal parlant en referència a l’art de Jean Dubuffet establirà el concepte d’art marginal com una adaptació del terme anglès art brut que en parla Dubuffet.
Jean Dubuffet s’acosta a aquest perquè es tracta d’un art poc sofisticat, segons els cànon artístics establerts, però li va atreure la seva originalitat, puresa i la llibertat en l’acció. La creativitat de l’art brut es troba de fora de les normes i troba la seva inspiració que l’art popular.
Dubuffet definirà l’art brut d’aquesta manera “Art brut» a «Art obscur» ja que la creació artística professional no té, als meus ulls, de cap manera més clarividència i lucidesa, més aviat el contrari. Això només donaria lloc a malentesos i semblaria com si jo em declarés culpable. Com pugues vostè arribar a escriure que l’or en el seu estat brut és més fals que l’or fals? A mi la llavor m’agrada més que la caixa d’un rellotge. Visqui la llet de búfala, crua, calenta i recentment munyida” 1
L’atenció de Jean Dubuffet cap a l’art brut comença el 1945 amb la recerca de l’art primitiu i els dibuixos de malalts mentals. Aquest fet el porta a col·leccionar aquestes obres amb els escriptors André Breton i Jean Paulhan. El 1967 s’exposen en el Museu d’arts decoratives de París quasi 5000 obres de la col·lecció Dubuffet, la major part realitzades per pacients d’hospitals psiquiàtrics.
Dubuffet incorpora algunes de les característiques de l’art brut en la seva pròpia obra pictòrica i escultòrica. Desitja despertar l’interès del públic pel quotidià. Les tècniques utilitzades són extenses i variades, tot i així té molts treballs realitzats de pintura amb oli, acompanyat d’altres materials (quitrà, sorra, palla..) donant com a resultat una superfície i unes textures molt diverses. A partir del 1962 comença a produir les seves obres limitant els colors utilitzats, en aquest cas el vermell, negre, blanc i blau. En l’escultura també realitza combinacions materials diverses, com polisteré pintat amb vinil.
Dubuffet no és l’únic artista que s’inclou en aquest corrent i trobem altres autors com Adolf Wölfli, Judith Scott, Achilles Rizzoli, Martin Ramirez, Alexander Lobanov, Madge Gill, Henry Darger, Ferdinand Cheval i. Nek Chand.
Com hem pogut comprovar d’una sèrie de dibuixos animats per adults també en podem fer una classe d’història de l’art. Quin dia serà realitat això?
Per saber-ne una mica més podeu consultar aquest catàleg del Circulo de Bellas Artes de Madrid Genio y delirio. Colección de Art Brut de Lausana
1THÉVOZ, Michel, (1990), Art brut, Kunst jenseits der Kunst , Aarau, AT, (p. 12).
Apunts culturals des d'un poble del Montseny 